Especialització
en Literatura digital
20 de juliol
de 2010
INTRODUCCIÓ
Aquesta obra de poesia digital, disponible a http://www.sweetoldetc.org,
presenta una important particularitat:
reinterpreta cinc poemes de E.E.Cummings (1894, Cambridge,
Massachussetts – 1962, North Conway) concebuts i pensats per ser llegits sobre paper. Aquests poemes són:
"un(bee)mov" , "D-re-A-mi-N-gl-Y", "the/
sky/ was," , "r-p-o-p-h-e-s-s-a-g-r" i "l(a".
Tot i això, The
Sweet Old Etcetera ha estat realitzada per Alison Clifford mitjançant un
ordinador i necessita d’aquest per ser llegida. Per tant, com ens indica Adell,
podem dir que estem davant d’una obra de poesia digital[1].
Feta aquesta precisió anirem veient com en el
trasllat a l’entorn digital els poemes de Cummings es veuen enriquits. A la
riquesa que aquests poemes ja tenien s’hi afegeix ara un nou pla, el que ve
donat per les possibilitats del mitjà electrònic. Per una banda l’obra resta
fidel al caràcter minimalista dels poemes de Cummings, podríem dir que en
respecta l’essència. Es fa ús bàsicament de tres colors (blanc, negre i
vermell) i la música també és molt essencial. Però, alhora, una sèrie de trets
que Cummings apuntava en el seus poemes, com ara el moviment que insinuava amb
els seus jocs tipogràfics, ara esdevenen una realitat a través del suport
digital.
ANÀLISI DE L’OBRA
Una de les principals peculiaritats d’aquests
poemes de Cummings (a banda dels que aquí veiem el poeta nord-americà també en
va fer d’altres que seguien una estructura molt més tradicional) són els jocs
tipogràfics: la combinació de majúscules i de minúscules, la fragmentació de
les paraules i de les frases, l’ús no convencional de signes de puntuació, etc.
Aquesta subversió de l’ús tradicional de l’escriptura té una clara voluntat de
trencament i el situa dins la corrent avantguardista. Tot plegat dota els seus
poemes d’un gran valor visual que es complementa amb l’oralitat pròpia de la poesia[2].
De fet, com ens indica Clifford en la seva introducció, Cummings era també
pintor i això influencià segurament la seva poesia. Com ens expliquen Molas i
Bou, aquesta voluntat de fusió de dues formes d’expressió,
poesia i pintura, la trobem ja en Apollinaire [3].
Precisament, pensant en l’obra de Clifford, veiem
com la poesia digital es troba vinculada a la poesia visual, “que s’emmarca en
un corrent on la poesia no se centra només en les paraules sinó que dóna
importància també als signes, els sons, les imatges, les figures, les veus,
etc.” [4].
Per tant podem dir que l’elecció dels poemes de Cummings per traslladar-los al
format digital és realment encertada per com una tradició permet enllaçar amb
l’altra.
Pel tractament que Cummings dóna al llenguatge, en
veure els seus poemes podem pensar en l’anomenada “code poetry”, poesia escrita
en llenguatge de programació. Ens diu l’autora a la introducció: “His breaking of syntactic structures makes some works appear more like computer
code rather than conventional poetry and the rhythms he follows are those of speech
and phonetics rather than metricality”.
A la manera de Mallarmé i la seva destrucció de la
unitat gràfica de la pàgina[5],
Cummings “provokes a crisis in language by showing the unstable
and undecidable relations between meanings, between meaning and form, and between
different grammatical categories”[6].
Tot plegat es converteix en una interessant reflexió sobre la representació.
Per altra banda The Sweet Old Etcetera s’inscriu dins la poesia animada, un tipus
de poesia que, com ens explica Adell, parteix del moviment i el temps com a
principals components[7].
De fet, la fragmentació i els jocs tipogràfics que caracteritzen aquests poemes
de Cummings es poden interpretar com una voluntat de cercar moviment que ara es
veu posada de manifest de manera evident.
Com ens expliquen Molas i Bou, “llegir i estudiar
la poesia visual ens retorna als orígens del nostre ofici com a lectors (…) i
fins i tot ens fa replantejar l’operació de llegir” [8].
A l’esforç de relectura que cal per llegir un poema de Cummings i que es
relaciona amb la seva visualitat, ara cal afegir el que implica llegir un poema
animat. Aquest també és un acte complex, com diu Pedro Reis: “en la medida en
que diferentes momentos de percepción coinciden con imágenes que se mueven y se
alteran”[9].
En qualsevol cas anirem veient com en aquesta reinterpretació de Cummings s’aconsegueix
facilitar la tasca del lector.
El procés de lectura d’aquesta obra va acompanyat
d’un procés de germinació, de creació d’un paisatge fet de lletres que ens
remet al cal·ligrama. A la introducció de Clifford llegim: “Initially, the landscape is bare but through gradual interaction, poetry
grows from the landscape’s soil and individual letters become protagonists of each
story-poem.” A mida que el lector avança en la lectura un nou
element es va afegint al paisatge i arriba a la seva totalitat quan s’ha
realitzat la lectura dels cinc poemes que composen l’obra. Aquesta agradable
sorpresa pel lector té un to eminentment lúdic que permet un acostament més
amable a l’obra. Així doncs, l’acció del lector té una recompensa al mateix
temps que és la que permet que l’obra es vagi desenvolupant.
A més a més, s’ofereix al lector la possibilitat
de jugar amb el paisatge: clicant sobre les flors-asteriscs aconseguim escoltar
unes notes que acompanyaran també la lectura dels poemes. En consonància amb la
resta de l’obra la música és minimalista, respectant el to dels poemes de
Cummings.
ESTRUCTURA DE L’OBRA
Veiem com s’estructura l’obra. Ens trobem amb la
pàgina de presentació on un asterisc vermell gira i ens convida a entrar. L’asterisc
es repetirà després dins l’obra en la representació d’una flor. Ara però, ja
des d’un principi, l’obra està sol·licitant la interacció per part del lector.
Cal no oblidar la definició que fa l’autora de l’obra a l’apartat “Project info”:
“interactive web project”. Per tant, la interactivitat es presenta com un aspecte
clau en la concepció de The Sweet Old
Etcetera. Aquesta demanda serà important per portar a terme el procés de
lectura: és precisament en la tria i en l’acció de clicar per part del lector
que l’obra es va desenvolupant. De totes maneres cal aclarir que aquesta
interacció és limitada: el lector pot decidir l’ordre de la lectura però no
intervenir sobre el text. Probablement el fet de què l’obra parteixi d’un text
ja preexistent fa que l’autora no contemplés la possibilitat d’intervenció dins
el text per part del lector. Així doncs,
podríem dir que ens trobem davant d’una lectura que requereix l’acció del lector
però que està ja ben guiada.
En la lectura d’aquesta obra trobem un doble pla
d’interacció. Per una banda la que acabem d’explicar i que es relaciona amb la
poesia digital i per l’altra tindríem la interacció que requerien els poemes de
Cummings ja en el format de paper, presents aquí també i que es relaciona amb
la visualitat i tota la càrrega simbòlica que aquesta comporta.
Una vegada hem clicat l’asterisc ens apareix una
pantalla on apareixen un parell de parèntesis:
Aquests parèntesis es presenten com una porta
d’entrada a l’obra i se’ns dóna una primera mostra d’un procés que anirem
trobant a la resta de l’obra: es dota de significat als signes de puntuació.
Més endavant veurem com els mateixos parèntesis prendran un altre significat,
el de la fulla d’un arbre.
Traspassem la porta d’entrada i ens apareixen dues
línies escrites disposades verticalment que, tot i que el lector encara no ho
sap, formaran el tronc d’un arbre: “just-in
just-spring / the when the world is” [10].
A banda dels cinc poemes de Cummings que conté l’obra aquí se’n cita un altre
que fa referència a la primavera i per tant al naixement i la creació. És doncs
molt apropiat situar-lo en el tronc d’on neixen els cinc poemes que formen l’obra[11].
Cliquem sobre aquestes dues línies i veiem com
sorgeixen quatre extremitats que a la seva vegada presenten unes ramificacions.
Ja podem identificar el que tenim davant: un arbre que es mou i que, per tant,
ens està dient que està a punt perquè n’explorem cada una de les branques i el
llegim:
Per tal de fer l’anàlisi dels poemes triarem
l’ordre d’esquerra a dreta però hem de recordar que és possible fer la lectura
dels poemes en qualsevol ordre i que això no alterarà el resultat final.
1."the/
sky/ was,"
En
aquest poema les paraules apareixen, per una banda, fragmentades i per l’altra banda
en un moviment de suspensió, com si estiguessin dins l’aigua, tot i que en
aquest cas ens trobem dins l’espai blanc de la pantalla. Aquests dos elements
impliquen un esforç per poder fer-ne una lectura i ens emplacen de nou en un
ambient de joc.
Veiem com es juga amb el color que, en un ús
semblant al d’alguns poetes avantguardistes, potencia l’aspecte lúdic: “A
partir d’Apollinaire s’assumeix la importància de la unitat de la pàgina (que
havia consolidat Mallarmé) i es juga de manera oberta amb la identificació -i
l’ambigüitat- entre expressió plàstica i literària. El color esdevé també, per
a alguns artistes, un element de joc” [12].
En aquest cas es crea un bonic efecte plàstic: a mida que passem el ratolí per
sobre el poema el color va variant. De fet, aquest és un poema que, ja sigui de
manera explícita o per referència, ens transmet la idea de múltiples colors en
la seva lectura: “pinks”, “greens”, “violets”, “lemons”, “chocolates”. Un dels
punts més destacats d’aquesta obra és que sap potenciar, a través d’aquest nou
format digital, els elements que Cummings volia expressar. En aquest cas es
porta la idea de plasticitat a un nivell superior.
Sortir d’aquest poema pot resultar difícil la
primera vegada ja que no sabem on cal clicar. La clau està en la síl·laba “pout”,
que ens retorna a la imatge de l’arbre per avançar en la lectura.
2. "r-p-o-p-h-e-s-s-a-g-r"
Una de les principals característiques d’aquest
poema és el moviment, que aquí esdevé una realitat:
“When the reader
has reviewed the entire poem once or twice, he recreates in his mind the very effect
of a grasshopper leaping, which Cummings is describing as upgathering, leaping,
disintegrating, and rearranging. This effect is partially produced by the fact that
the syllables of "grasshopper" are rearranged acrostically four times
(including the normal spelling); partially by the distribution of parentheses, punctuation
marks, and capitals; and partially by the joining, splitting, and spacing of words”[13]
Ara les lletres cobren vida i el moviment que
s’atribueix a la protagonista del poema, la llagosta, és encarnat per les
lletres que formen la seva paraula en un enginyós joc de transposicions.
El moviment és present durant tot el poema: quan
les lletres apareixen a la pantalla a l’inici de la lectura i quan marxen al
seu final ho fan saltant però, també quan tot el text ja està al nostre abast,
les lletres d’algunes paraules continuen en moviment. S’aprofita el fet que algunes
paraules tinguin la mateixa lletra dues vegades per crear un moviment
d’intercanvi: “p” i “s” a “grasshopper”, “I” a “arriving”, “i” a “erigin”t.
Alhora es mantenen en moviment durant tota la lectura “!p:” de “leap” i “to”.
Una menció especial mereixen les “o” de “look”,
que fan un moviment no de salt sinó de parpelleig: es trasllada el moviment que
fan els ulls en mirar a la paraula que descriu l’acte, establint de nou un
intel·ligent joc entre forma i significat.
3. "D-re-A-mi-N-gl-Y”
Tenim davant un poema que ens remet a l’esperit
dels haiku, tal i com ens explica Michael Dylan Welch [14].
En qualsevol cas els jocs tipogràfics que hem trobat en els altres poemes es
repeteixen: fragmentació de les paraules, ús indiscriminat de majúscules i
minúscules, ús no tradicional de signes de puntuació, etc.
En la versió de Clifford les paraules apareixen a
la pantalla balancejant-se com si fossin fulles d’un arbre. Precisament és clicant
sobre la paraula “leaves” que la resta de paraules del poema van apareixent a
la pantalla. El fragment “ReMbliN” de la paraula “trembling” apareix fent un
moviment de tremolor en l’associació entre forma i significat.
El suau moviment de les fulles en caure d’un arbre
provoca placidesa que és exactament el que sent el lector en llegir aquest
poema.
4. "un(bee)mov"
Tot
comença amb una pantalla plena de parèntesis que, a mida que anem clicant, es
van omplint de paraules. Una vegada s’han omplert tots podem llegir una frase:
“bee in the only rose”. A continuació apareix la segona frase que composa el
poema i que es troba intercalada als parèntesis: “unmoving are you asleep”. El
fet que aquestes dues frases que apareixen intercalades es presentin en dos
moments diferents ens facilita la lectura.
El
moviment de les paraules quan apareixen i desapareixen de la pantalla, semblant
al vol de les abelles, es veu acompanyat pel so que identifiquem amb el brunzit
d’aquest insecte.
El
poema finalitza amb els parèntesis que es tanquen i s’ajunten l’un amb l’altre:
la porta es tanca.
5. "l(a"
Aquest
poema queda una mica amagat de la vista del lector ja que per tal d’entrar-hi cal
fixar-se que la quarta branca de l’arbre de la pàgina de presentació (sempre
comptant d’esquerra a dreta) té una fulla penjant: una fulla feta de
parèntesis. Com dèiem en un principi identifiquem que podem entrar dins
d’aquest poema pel canvi de color de negre a vermell que fan aquests parèntesis
- fulla.
El
procés d’aparició de les paraules del poema és semblant al de "D-re-A-mi-N-gl-Y”:
les paraules cauen suaument com les fulles d’un arbre tot creant una frase
entre parèntesis que apareix totalment fragmentada, “a leaf falls”. Cliquem
sobre aquesta frase i ens apareix una altra paraula, “loneliness”, en aquest
cas fragmentada pel fet d’estar intercalada amb la frase anterior. De la
mateixa manera que vèiem en el poema anterior, es facilita la comprensió del
poema tot presentant les dues frases intercalades en dos moments.
Aquest és un dels poemes més coneguts de Cummings
i s’ha parlat molt sobre el seu significat: “The leaf itself functions effectively
as an objective correlative to the mood of loneliness, and the leaf’s path and singularity
neatly parallel the notion of oneliness.”[15]
El joc que Cummings feia entre la “l” de Loneliness
i la “I” de la primera persona es veu potenciat en la manera com es clou el
poema: les últimes lletres que queden a la pantalla són les dues “l” de loneliness
i la “ll” de falls. La primera “l” de loneliness s’emportarà les altres fins a
fer-les desaparèixer. En aquest cas Clifford opta més que mai per modificar al
mínim el text original tot presentant-lo d’una manera ben senzilla.
Hem llegit els cinc poemes que composen l’obra i ara ja podem veure el paisatge final, resultat de la nostra lectura interactiva:
Hem llegit els cinc poemes que composen l’obra i ara ja podem veure el paisatge final, resultat de la nostra lectura interactiva:
CONCLUSIONS
Aquesta obra és un clar exemple de com la
literatura digital pot col·laborar amb la literatura tradicional i no pas
oposar-s’hi. Com ens diu Adell citant a Philippe Bootz: “La literatura electrónica
no se sitúa contra la “otra” literatura, sino que, bien al contrario, lo que hace
es inscribirse en una determinada línea de escritura, la más cercana a las prácticas
experimentales” [16]. La lectura d’aquesta obra no substitueix la lectura dels poemes de
Cummings en format de paper sinó que ens trobem davant una proposta que pot
servir d’introducció a l’obra d’aquest magnífic poeta nord-americà pels que no
el coneguin o bé per gaudir-ne la lectura d’una altra manera pels que ja el
coneixen.
L’enriquiment del format digital ve donat per la
possibilitat d’una nova lectura del text “con la informática se abre un nuevo espacio
de escritura y de lectura donde las modalidades son infinitamente más ricas y más
diversas que aquellas que ofrecen los medios precedentes ya que el ordenador no
es un soporte inerte”[17].
El fet de poder anar més enllà del paper, de poder dotar de moviment, de color
i de so a les paraules ens acosta a l’obra de Cummings d’una manera molt rica.
Tot això ja ens ho anuncia Clifford a la seva introducció:
“Interactive technologies offer
the possibility of making graphic, text and sound objects react to user’s mouse
movements, creating a dynamic multimedia experience. Treatment of the poetry of
Cummings in this way would remove it from the confines of the static printed page,
offering a further level of engagement to the reader”
La
versió que ens ofereix Clifford dels poemes de Cummings per una banda en
facilita l’accés, convertint la lectura en un acte amable i fent participar al
lector activament, tot involucrant-lo en allò que està llegint i fent-lo entrar
en un ambient lúdic que té bastant d’educatiu. Per altra banda, i ho hem anat
dient, és capaç de potenciar aspectes que Cummings proposava i que dins
l’estatisme de la pantalla quedaven expressats només potencialment.
En
resum podem dir que The sweet old
etcetera és una obra de poesia digital que interpreta coherentment i fent
un ús apropiat de les possibilitats que presenta el mitjà digital una obra que
va néixer sense poder imaginar que viuria una transformació com aquesta. Seria
molt interessant poder saber què pensaria E. E. Cummings d’aquesta
interpretació d’Alison Clifford però diria que és bastant probable que n’estigués
ben satisfet.
BIBLIOGRAFIA
ADELL, Joan Elíes, “Las palabras y las máquinas. Una aproximación a la creación poética
digital” a Sánchez-Mesa, Domingo, Literatura
y cibercultura, Madrid, Arco/libros, 2004
FRIEDMAN, Norman (ed.), E.E.Cummings. A collection of critical essays, London, Prentice-Hall,
1972.
FRIEDMAN, Norman (1960), e. e.
cummings: the art of his poetry, [fragment de la publicació en línia] Baltimore,
Johns Hopkins Press, 1960, [Data de consulta: 25 de juny
de 2010]
HUMPHREY, David, Toward a Definition of the Code Poet a https://cs.senecac.on.ca/~david.humphrey/writing/CodePoet.html
LANDLES,
Iain (2001), “An Analysis of Two Poems
by E.E. Cummings”. Spring, The Journal of
the E. E. Cummings Society [article en línia] Number 10. E.E. Cummings Society. [Data de consulta: 2 de
juliol de 2010]
MOLAS, Joaquim – BOU, Enric, La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual, Barcelona,
Edicions 62, 2003.
WELCH, Michael Dylan (1995), “The Haiku sensibilities of E. E. Cummings”. Spring 4 [article en línia]. New
Series number 4. E.E. Cummings Society. [Data de consulta: 2 de juliol de 2010]
[1] ADELL, Joan
Elíes, “Las palabras y las máquinas. Una aproximación a la creación poética
digital” a Sánchez-Mesa, Domingo, Literatura
y cibercultura, Madrid, Arco/libros, 2004, pàg. 280
[2] FRIEDMAN, Norman (ed.), E.E.Cummings. A collection of critical
essays, London, Prentice-Hall, 1972, pàg. 24
[3] MOLAS, Joaquim – BOU, Enric., La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual, Barcelona,
Edicions 62, 2003, pàg. 39
[6] LANDLES, Iain, An Analysis of
Two Poems by E.E. Cummings a
[11] A l’obra també es cita un altre poema de Cummings, el que serveix de
títol, “My sweet old etcetera” . El
motiu d’elecció d’aquest poema no he acabat d’esbrinar-lo donat que la seva
temàtica em sembla molt allunyada de la de la resta de poemes que formen
l’obra. És un poema que parla de la guerra, experiència que va marcar fortament
la vida i per extensió l’obra de Cummings. Destacaria però que el possessiu
“my” s’ha transformat aquí en “the”, canvi que podríem relacionar amb el canvi
d’autoria : l’adaptació que Alison Clifford fa dels poemes
de Cummings. Es pot llegir a: http://www.poemhunter.com/poem/my-sweet-old-etcetera/
[13] FRIEDMAN, Norman (1960), e. e.
cummings: the art of his poetry, [fragment de la publicació en línia]
Baltimore, Johns Hopkins Press, 1960, [Data de consulta: 25 de juny de 2010]
[14] WELCH, Michael Dylan (1995),
“The Haiku sensibilities of E. E.
Cummings”. Spring 4 [article en
línia]. New Series number 4. E.E. Cummings Society. [Data de consulta: 2 de
juliol de 2010]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada