Màster
en literatura en l’era digital (UB)
Especialització
en lectura i didàctica de la literatura i TIC
Professora:
Laura Borràs
Abril
2012
L’acte de lectura ha anat
evolucionant al llarg de la història i ha patit profundes transformacions. La
imatge d’un lector solitari i silenciós llegint d’un llibre imprès sobre paper només
representa una petita part dels tipus de lectura existents.
Comencem provant de definir
què és la lectura social. En primer lloc és una activitat pública, ens diu
Allison Mennella al seu estudi “Social reading and
Libraries”
, i existeix perquè hi ha una
interacció (ja sigui en persona o a distància) entre dues o més persones i un
text. Segons Dolors Reig “la investigación neurobiológica indica que compartir
es natural” i l’acte de lectura no escapa
d’aquesta necessitat humana de compartir. Dins de la lectura social el lector
esdevé actiu i participatiu i pot cobrir la seva necessitat d’expressar i
compartir la seva opinió. En aquest procés l’acte de lectura traspassa els
límits del llibre i l’activitat del lector es veu enriquida amb la interacció
amb altres lectors.
Amb l’arribada de les noves
tecnologies l’element social s’ha vist potenciat i l’acte de lectura s’ha vist
afectat d’una manera que encara no sabem cap a on ens portarà. La societat 2.0
es defineix per la compartició i la lectura no en podia quedar fora. Amb els
e-books canvia el suport de lectura però alhora s’està desenvolupant una nova
manera de llegir i de compartir que es relaciona amb l’increment d’ús
d’internet i de les xarxes socials.
Bob Stein, del Institute for
the Future of the Book, estableix quatre categories de lectura social:
Category 1 — Discussing a book in person with
friends and acquaintances.
(offline, informal, synchronous, ephemeral)
Category 2 — Discussing a book online
(online, informal, synchronous or asynchronous, persistent)
Category 3 — Discussing a book in a classroom or
living–room book group
(offline, formal, synchronous, ephemeral)
Category 4 — Engaging in a discussion IN the
margins
(online, formal, synchronous or asynchronous, persistent)
En aquest
treball em centraré en les categories 2 i 4, on l’acte de lectura social es
produeix en xarxa. Com veurem n’hi ha moltes manifestacions diferents i aquí no
em proposo tant fer un estudi exhaustiu sinó triar-ne algunes que donin una
idea global de les diferents oportunitats que proporcionen Internet i les noves
tecnologies.
Abans de començar cal veure
com la sociabilitat en la lectura no és un aspecte nou i com l’ús de les noves
tecnologies en realitat el que ha fet ha estat potenciar-lo. Fem un salt al passat.
Com ens explica McLuhan al seu llibre La
galaxia Gutenberg: “La lectura, en la Antigüedad y en la Edad Media, fue
necesariamente lectura en voz alta”. En relació a aquesta
oralitat a Una historia de la lectura
Alberto Manguel ens explica com a les seves Confessions
Sant Agustí se sorprèn de la lectura silenciosa de Sant Ambrosi:
“Cuando
leía sus ojos recorrían las páginas y su corazón penetraba el sentido; más su
voz y su lengua descansaban. Muchas veces, estando yo presente (...) así le vi
leer en silencio y jamás de otro modo”
Aquest fragment demostra com
la lectura silenciosa no era la més habitual i que, per tant, la lectura es
realitzava d’una manera bàsicament oral: “las palabras escritas, desde los
tiempos de las primeras tablillas sumerias, estaban destinadas a pronunciarse
en voz alta, puesto que los signos llevaban implícitos, como si se tratara de
su alma, sus propios sonidos”. Manguel també apunta una
altra informació interessant: en arameu i hebreu els actes de “llegir” i
“parlar” es designen amb la mateixa paraula i per tant no es diferencia entre
l’un i l’altre.
L’analfabetisme i la poca
difusió dels documents escrits serien els principals elements que explicarien
aquesta oralitat. D’aquesta manera, eren habituals les reunions per escoltar
llegir, les lectures públiques i, de fet, “los textos medievales exhortaban
repetidamente a su público a “prestar oídos” a un relato”. Ens trobem doncs davant d’un
tipus de lectura oral, pública i col·lectiva on l’element social té un paper
destacat.
La invenció el 1440 de la
impremta de Gutenberg va significar una gran revolució en el món del llibre i,
per tant, de la lectura i va permetre una gran difusió del text escrit,
“acelerando la circulación de los textos y reduciendo el coste de cada copia”. No obstant, segons Cavallo i
Chartier aquest salt tecnològic va ser independent de l’abandó de la lectura
oral: “(...) la revolución en el leer fue anterior a la del libro, puesto que
la posibilidad de lectura en silencio fue muy anterior a mediados del siglo XV,
por lo menos para los lectores cultos, clérigos de iglesia o notables seglares.” Altres motius que apunten són
la desaparició paulatina i no dràstica de l’analfabetisme i la necessitat
d’assumir els canvis que comportà la impremta, que va necessitar uns vuitanta
anys.
McLuhan també assenyala cap a
la mateixa direcció quan diu que no estem davant d’un canvi dràstic sinó d’una
evolució progressiva: “el enmudecimiento del lector ha sido un proceso gradual,
e incluso la palabra impresa no consiguió silenciar a todos los lectores”. Així, durant l’Edat Mitjana
es diferencien tres tipus de lectura: in
silentio, ruminatio (lectura en
veu baixa emprada en la meditació i la memorització) i en veu alta de manera
que es sobreposen diferents pràctiques de lectura.
A mesura que l’alfabetització
es va difonent la lectura oral es va substituint per la lectura silenciosa. De
totes maneres l’aspecte social de la lectura no desapareix i té cabuda també
dins la lectura silenciosa a través de la creació de grups de lectura i debat,
per triar un exemple.
Per altra banda, una forma de
lectura social són les notes i els comentaris fets als marges dels llibres que
el poeta anglès Samuel Taylor Coleridge va
designar amb el terme marginalia. S’han fet des de que existeixen els
textos manuscrits i ara els dispositius de lectura electrònics també ofereixen
la possibilitat d’incloure’n i compartir-los. Com vèiem abans, Bob Stein situa
aquesta conversa als marges en una de les categories de la lectura social i
segons ell té “a decidedly back–to–the–future aspect” pel fet que abans de la
invenció de la impremta la gent ja es reunia a universitats i monestirs i feien
notes als marges mentre llegien i estudiaven junts.
L’arribada de les noves
tecnologies comporta una nova transmissió dels textos i un canvi en la manera
de llegir. És en aquest context que trobem la teoria del parèntesi de
Gutenberg. Lars Ole Sauerberg és un professor del Institute for Literature,
Media and Cultural Studies de la Universitat de Dinamarca del Sud que va
formular la tesi del parèntesi de Gutenberg que es resumeix en el següent
diagrama:
Segons aquesta tesi trobaríem en
principi una oralitat que l’invenció de la impremta de Gutenberg va truncar i
que l’ús de les noves tecnologies reprendria sota la forma d’una oralitat
secundària. Així doncs, la invenció de Gutenberg es convertiria en un simple parèntesi.
També Pisticelli recull aquesta teoria: “La oralidad secundaria que (la red)
encarna es una continuidad y profundización del mundo de la oralidad preguenberguiana”. De fet Sauerberg està
recollint les idees que Marshall McLuhan, W. J. Ong i Eric Havelock havien
exposat abans.
Thomas Pettitt, del mateix
equip que Sauerberg, fa algunes especificacions importants sobre aquest tema
(la negreta és meva):
"The
post-parenthetical period is a reversion to the pre-parenthetical period at a
higher level of technology. There will
be aspects of the post-parenthetical period that will take print to a higher
level. The technology, though, is
undermining other aspects of print such as permanence and stability. It
isn't just a question of pre-print orality coming back. Text will remain but it is being set
free. Text may well become more mobile
but less stable as it becomes freer.
(...)
The users of the new media are super literate.
They are all writing. During the parenthesis there were few
writers and many readers. In the new
age, you can't really tell the difference between a reader and a writer. We are
reproducing the fluidity of orality in text today. With regard to the parenthesis itself – it's
certainly provocative. It's better than
dashes or a series of dots because it insists on a return to the original
thought. We're not going backwards but
are resuming where we left off.”
L’estabilitat que la impremta
havia imposat es fragmenta amb l’ús de les noves tecnologies, que fomenten el
retorn a una fluïdesa pròpia de l’oralitat a través de les converses que tenen
lloc a la xarxa. El text deixa de ser permanent i pateix una constant revisió.
Com a conseqüència el conceptes de lector i autor es dilueixen i fonen. Amb
internet s’obren fronteres i el coneixement es globalitza.
Hi ha qui no comparteix
aquesta teoria. Al pròleg de La galaxia
Gutenberg, Javier Echevarría critica les idees de McLuhan: “la cultura digital
(...) no supone un retorno de lo oral, sino un incremento exponencial de la
importancia de lo visual frente a lo puramente textual.” La importància de l’element
visual en la nostra societat és innegable. El retorn a l’oralitat cal
matisar-lo: no es tracta d’un salt enrere que anul·la tot el que ha passat sinó
d’una evolució on les noves tecnologies entren en joc.
Trobem a internet un bon
nombre de pàgines que són un trasllat del tradicional club de lectura a la
xarxa. Per exemple, les Biblioteques de Barcelona presenten el seu Club de
Lectura Virtual, disponible a http://www.clubdelectura.net/, on cada mes es parla sobre una novel·la prèviament seleccionada. Els
lectors poden intercanviar les seves opinions i a part s’organitza un xat amb
l’autor de l’obra triada.
Allison Mennella defineix molt bé els avantatges
d’aquesta modalitat de club de lectura a distància: estan sempre oberts i
disponibles a rebre els nostres comentaris i n’hi ha tanta varietat que podem
buscar el que més s’ajusti a les nostres preferències literàries.
Una pàgina molt més completa que
l’anterior i de llarga trajectòria és Què Llegeixes, (www.quellegeixes.cat) que va néixer el 2008 de la
mà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A finals del 2011
comptava amb més de 10.000 usuaris que es reparteixen en tres franges d’edat: Llapis
(pels més petits, fins a 11 anys), boli (pels joves de 12 a 16 anys) i ploma (pels
adults a partir de 17 anys). Cadascun d’aquests grups presenta continguts
específics en funció de l’edat. Què Llegeixes es presenta com una “comunitat de
llibres en xarxa” i permet el debat sobre els llibres en una estructura de fòrum.
Els continguts són molt amplis: des de jocs literaris, debats sobre les obres
llegides, xats amb escriptors, una agenda sobre activitats relacionades amb el
llibre i la literatura, etc. És una iniciativa que ha rebut una molt bon
acollida i que és francament atractiva.
En l’àmbit nord-americà hi ha
una pàgina que va començar el gener del 2007 i que és molt popular. Es tracta
de Goodreads, que es presenta de la
següent manera:
“Goodreads
is a free website for book lovers. Imagine it as a large library that you can
wander through and see everyone's bookshelves, their reviews, and their
ratings. You can also post your own reviews and catalog what you have read, are
currently reading, and plan to read in the future. Don’t stop there – join a
discussion group, start a book club, contact an author, and even post your own
writing.”
A la seva web afirmen tenir més
de 7 milions i mig de membres i permet que cada usuari comparteixi les lectures
realitzades i les seves opinions. La possibilitat de veure la informació sobre
les lectures d’altres usuaris seria un al·licient per encetar-ne de noves. El
que destaquen és el fet de què pots connectar amb els teus amics de manera que
quan escrius un comentari ho fas pensant en ells i per tant és un comentari
sincer. Com la majoria d’aquestes pàgines aprofita de les diferents xarxes
socials (Facebook, Twitter i Google +) per establir connexions.
Anobii.com és una xarxa social dedicada a la
lectura creada el 2006. Funciona d’una manera semblant a Goodreads: cada lector
té un perfil amb la seva prestatgeria on pot ordenar els llibres segons els hagi
llegit, els estigui llegint o tingui intenció de fer-ho. Aquestes pàgines
acostumen a tenir un disseny molt senzill i agradable i de fàcil usabilitat.
L’usuari es diverteix veient com la seva prestatgeria virtual es va omplint de
les portades dels seus llibres.
Per altra banda Anobii permet
comentar les lectures, crear grups i fòrums de discussió temàtics i compartir
afinitats lectores entre amics o desconeguts. Es connecta amb Facebook i Twitter
i també ofereix una aplicació per a l'iPhone i per Android que permet escanejar
el codi de barres d'un llibre i emmagatzemar-lo immediatament en la
prestatgeria o també en la llista de desitjos. És una manera ràpida i còmoda de
crear el propi perfil.
Smalldemons.com constitueix una proposta
realment original i innovadora. A l’elaborat vídeo de presentació se’ns explica
com aquesta pàgina es desenvolupa realitzant connexions entre els detalls que
contenen els llibres. Aquests detalls poden ser persones, llocs o coses
(cançons, pel·lícules, menjar...) i la seva interrelació crea el que ells
anomenen “a Storyverse”: “A place where details touch, overlap and lead you
further. To new music to listen to. New movies to watch. Places to visit. People
to know. And of course, new books to read.”
D’aquesta manera podem
introduir una paraula (un lloc, una persona, un objecte...) i la pàgina ens
mostrarà totes les novel·les de la seva base de dades on apareix. Així doncs el
material de base de la pàgina són els llibres i els seus continguts però d’aquí
s’extèn a tot un món de persones, llocs i coses tot superant l’àmbit literari. L’usuari
pot intervenir en el contingut de la pàgina afegint noves referències o
fotografies i editant les ja existents. Cada intervenció ve premiada amb uns
punts que fan que el participant se situi en un estatus superior. A la pàgina no
hi falten les connexions que estableix amb Facebook i Twitter.
En l’àmbit espanyol trobem
també nombroses webs semblants: lecturalia, entrelectores,
librofilia... Lecturalia es presenta com una “Red social de
literatura, comunidad de lectores y comentarios de libros”. És una pàgina molt
completa on podem accedir a la informació sobre els llibres a través de fitxes
(per autor o per títol) que els usuaris registrats poden crear, modificar i
introduir comentaris. També ofereix informació sobre premis literaris, una
botiga d’ebooks i enllaços amb la Casa del Llibre per comprar. Dins de cada
comunitat trobem la possibilitat d’inscriure’s a un grup: sobre un autor, un
gènere, un tema… Davant de tantes opcions el lector veu enriquida la seva
lectura i s’estimula l’interés per nous llibres.
Passem
ara a un altre tipus de pàgines: aquelles que, més enllà d’oferir la
possibilitat de fer comentaris també permeten la lectura en línia. Una de les
pàgines més populars dins el món americà és
Bookglutton, creada el gener del 2008
. El seu
lema “Books are conversations” defineix la principal característica d’
aquesta pàgina: ofereix la possibilitat de xatejar dins dels llibres.
L’usuari registrat té vàries opcions
de lectura en línia: individual o compartida. La lectura compartida es
produeix o bé a través d’anotacions,
marge dret de la pàgina, o bé xatejant amb altres lectors del mateix capítol, el
que s’anomena “proximity chat”, al marge esquerre de la pàgina. Aquest xat es
pot acotar a un grup de persones que hem triat prèviament.
D’aquesta manera Bookglutton fomenta
la interacció social de la lectura: dóna la possibilitat d’interactuar amb
altres lectors a través d’anotacions i del xat. Sembla una opció molt bona en
grups tancats com poden ser alumnes d’una mateixa assignatura o bé participants
d’un club de lectura. En canvi, en el cas d’un lector individual, hi ha la
possibilitat d’inscriure’s a diferents grups ja creats o bé formar-ne un de
nou.
En un article sobre aquesta
pàgina es pot llegir que Bookglutton només acull obres de domini públic. A l’abril del 2012 veiem que
hi ha 1010 títols disponibles entre autors com: Dickens, Lewis Carroll, Conan
Doyle, Kafka, Joyce, Jane Austen, etc. El repertori és prou ampli, sobretot
pensant en les necessitats d’un grup escolar però no serà possible llegir les
últimes novetats.
Dels mateixos creadors de
Bookglutton trobem una eina concebuda per afegir l’aspecte social a la lectura
d’un text: Readsocial, https://www.readsocial.net/ “a service that adds social features to your content quickly and
easily. By grabbing a few lines of code and dropping it into your iPad app or
website, you can offer groups and shared comments, right on top of your
content, no matter where it is.”
Un servei semblant és el que
ofereix Commentpress, creat entre
els anys 2006 i 2007. Partint de l’estructura dels blogs i la possibilitat
d’inserir-hi comentaris, des de l’Institute for
the Future of the Book van decidir donar l’opció d’introduir comentaris
no al final del text sinó al seu costat. Aquest canvi:
“turned
out to be a powerful subversion of the discussion hierarchy of blogs,
transforming the page into a visual representation of dialog, and re-imagining
the book itself as a conversation. Several readers remarked that it was no
longer solely the author speaking, but the book as a whole (author and reader,
in concert).”
Es tracta de traslladar la
pràctica de les anotacions als marges, de les que ja havíem parlat, al món
digital i d’aquesta manera introduir una gran novetat: la possibilitat de
comentar el text de manera simultània superant les barreres de temps i
distància. Com ens diu Stein, ara la permanència del text es veu afectada i la
conversa que aquest genera passa a formar-ne part. Les aplicacions d’aquesta
eina són múltiples però el profit que se’n pot treure des del món educatiu
sembla evident.
Per altra banda, partint d’una
idea i una tecnologia similars, la Biblioteca Pública de Nova York va realitzar
el 2009 un projecte anomenat Candide 2.0
que es presenta com “an
experiment in public reading and communal annotation” i que va durar dos mesos.
Paral·lelament la biblioteca va organitzar una exposició sobre el llibre.
La novel·la Càndid o l’optimisme de Voltaire, del
1759, va estar des d’un principi envoltada de controvèrsia sobre la seva
autoria que es manifestà a través de còpies pirata, traduccions no
autoritzades... El seu to de sàtira i irreverència religiosa va fer que es
convertís en una obra prohibida pel Vaticà i per tant molt seductora pel públic
en general. Sovint els lectors usaven els marges de l’obra per afegir-hi els
seus propis comentaris. Traslladant aquesta pràctica a l’entorn web, el
projecte Candide 2.0 convidava a qui ho volgués a comentar l’obra. Els
comentaris estaven guiats pels “jardiners” (s’usa la metàfora del jardí on
acaba el protagonista de l’obra), gent escollida prèviament i entesa en l’obra.
A més a més, la primera vegada que algú feia un comentari aquest s’analitzava
abans de ser publicat. Aquestes dues mesures semblen indicades per tal de què
el debat sigui profitós.
Caldria però saber quina és
l’acollida que va rebre. En una entrevista a Alice Boone, una de les
organitzadores del projecte, podem llegir que: “This project generated a
relatively modest amount of feedback, but what readers did with the text was
interesting and instructive for us to consider for the future”. La resposta més activa va
ser per part d’estudiants que treballaven l’obra. Si consultem el resum dels
comentaris fets veiem que dels 30 capítols del llibre només els 20 primers van
rebre comentaris i cada capítol va rebre una mitjana d’uns 10 comentaris. Tot i
que obtingués poca resposta la iniciativa és molt interessant i sembla
fàcilment traslladable a estudis de “close reading” d’altres obres o autors.
Les biblioteques públiques poden fer una funció molt valuosa amb propostes
d’aquest nivell.
Tornant a les pàgines web que
ofereixen una lectura en línia i social trobem thecopia.com, que amb
el lema “Read better together” es va
inaugurar el 2010 i ofereix una
aplicació software per mostrar els seus continguts a dispositius digitals. Estem davant d’una pàgina que ens proporciona una plataforma de
lectura on-line on podem comprar els llibres (alguns són d’accés gratuït) amb
la possibilitat de llegir-los des de qualsevol dispositiu mòbil (ordinador,
mòbil, tauleta...). Segons Javier Celaya, representant de The Copia a Espanya:
“La
siguiente década todo será lectura en la nube desde cualquier dispositivo.
Antes, todo se basaba en la descarga y en los peligros de la piratería; ahora,
no. Los consumidores quieren contenido transportable a diferentes dispositivos
para consumirlo en cualquier lugar. No posees un libro, sino su lectura”
A través d’un atractiu disseny
The Copia també ofereix espais per debat, possibilitat de crear o afegir-se a grups,
d’inserir notes als marges, descarregar llibres i compartir amb amics i amb
desconeguts. Com era d’esperar està connectat a Facebook i Twitter: aquestes
plataformes uneixen la lectura i les xarxes socials.
Pel que sembla The Copia anirà
més enllà oferint “la primera librería universitaria digital de marca compartida
para antes de la primavera de 2012.” Es tractaria d’una “librería on line de lectura social en la
nube” que prendria les facilitats que ofereix The Copia per traslladar-les al
món educatiu:
“Como manifestó Ben Lowinger,
vicepresidente ejecutivo de Copia Interactive, todo se ha diseñado teniendo al
estudiante como referente: el estudio compartido con amigos, la interacción con
el docente, la toma de notas y la posibilidad de compartirlas; en definitiva,
un auténtico "campus universitario on-line”.
Sembla una proposta molt
interessant que donaria molt de joc als alumnes i podria fer que
s’involucressin en el seu aprenentatge d’una manera més activa. Caldrà però veure
com es presenta.
En la mateixa línia trobem Bookpulse.com (Read Share Discuss és el
seu lema) tot i que presenta una diferència respecte a les altres pàgines pel
fet de donar un paper destacat als autors o editors dels llibres :
“el editor o los autores son los que
conforman el eje de cada una de las comunidades de lectores. La aplicación
ofrece una serie de herramientas para que los editores y autores interactúen y
se pongan en contacto directo con los lectores. También pueden responder a sus
preguntas, ver sus notas y recomendarles nuevos libros”.
La pàgina estableix doncs un
pont de diàleg entre autors i lectors. Una bona oportunitat pels primers per
tal de veure quina és la rebuda que té la seva obra i plantejar-se possibles
modificacions. Pels altres serà interessant poder dialogar amb l’autor del text
llegit i poder així obtenir informació que normalment no podrien aconseguir.
En l’elaboració d’aquest
treball m’he registrat a la majoria d’aquestes pàgines per poder comprendre
millor el seu funcionament. Quan hi accedeixes per primera vegada sorgeixen
vàries preguntes. Per exemple, fins a quin punt aquestes opcions d’interacció no
distreuen al lector del principal objectiu que és la lectura? En el cas de
Bookglutton, tot i que en tot moment podem triar si tenir o no activades les
opcions del xat i les anotacions, el lector haurà d’estar atent per no distreure’s
i perdre el fil de la història. Caldrà abituar-se a una nova forma de lectura.
I és que la lectura social dóna protagonisme i veu al lector que pot expressar
les seves opinions i alhora compartir-les i intercanviar-les amb d’altres
lectors però no cal oblidar que el principal objectiu segueix sent la lectura
del text.
Segons el periodista Clive
Thompson l’autèntic valor dels llibres són els seus lectors. Ens explica com, amb
l’arribada de l’era digital, els llibres són dels últims productes a entrar-hi
pel temor que hi ha en el món editorial al pirateig. Segons ell la solució
passa per un canvi d’actitud: “We need to stop thinking about the future of
publishing and think instead about the future of reading.” Si permetem que els lectors
tinguin accés als llibres en xarxa també podran expressar les seves opinions i
motivar lectures d’altres persones. De fet, “the few authors who have
experimented with giving away digital copies (mostly in sci-fi) have found that
they end up selling more print copies, because their books are discovered by
more people”. Si superem els temors al nou
món que s’està obrint podem veure com l’interès per la lectura pot créixer.
En l’àmbit de Twitter trobem la interessant proposta de Llegim i Piulem. Es
defineix com “una tertúlia literària 2.0” que a través de Twitter permet compartir
comentaris sobre la lectura d'obres de literatura catalana. Es va iniciar el
2010 i les seves creadores són Neus Pinart, Laura Santacruz i Judith Vives,
tres apassionades de la literatura que han volgut donar veu als lectors
prescidint dels interessos de les editorials. A banda de Twitter també tenen el
seu espai a Facebook i un bloc que el 2011 va aconseguir el Premi al millor bloc
corporatiu de literatura.
Allà expliquen com el projecte va aparèixer arran d’un article del País on s’explicava la iniciativa “One
book, one Twitter” de Jeff Howe, professor de la Universitat de Harvard i
editor de la revista Wired.
Al seu temps Howe es va inspirar en un altre programa de lectura social: “One
City One Book”, projecte organitzat el 1998 per Nancy Pearl, una bibliotecària
de la Biblioteca Pública de Seattle, que proposava aconseguir que el màxim
nombre de gent d’una mateixa ciutat llegís i discutís sobre el mateix llibre. A banda de l’acte de lectura en el sentit
més estricte, el programa de Pearl era molt complet ja que també incloïa: “book
discussion sessions, scholarly lectures on the book or related topics, a visit
by the author, exhibits, related arts programming (especially showing a movie
of the book if there is one), and integration into school curricula.”
En el moment que Howe va traslladar
l’experiència de Pearl a Twitter estava buscant no tant crear un club de
lectura sinó aconseguir un nombre molt elevat de participants (“to get a
zillion people all reading and talking about a single book”) i per altra banda
“to create community across geographical, cultural, ethnic, economic and social
boundaries.” Aquestes són dues de les grans possibilitats
que ofereix la xarxa: una participació global a nivell mundial.
També les creadores de “Llegim i Piulem” creuen que “les tertúlies a la xarxa aporten immediatesa i àmplia difusió”[31] respecte a les presencials. A
través de la xarxa les distàncies desapareixen i és possible arribar a un
sector de la població diferent del que normalment participa en un club de
lectura. El medi on es desenvolupa aquesta tertúlia, Twitter, comporta que el
participant faci un exercici de concisió ja que es podrà expressar en un màxim
de 140 caràcters. Caldrà doncs prescindir d’allò sense interès i anar al gra. Amb
el #hasthag #llegimipiulem es recullen tots els comentaris dels que han participat en aquestes
tertúlies. La seva iniciativa és ben valuosa dins la literatura catalana i està
adquirint cada vegada més seguidors.
A Facebook també trobem nombrosos grups de lectura. Alguns els creen
les mateixes editorials amb la idea de crear un diàleg directe amb el lector.
En el cas de Planeta trobem l’espai Planetadelibros.com (https://www.facebook.com/Planetadelibros) on és el propi autor qui coordina la lectura i interactua amb els
lectors. En aquest cas estaríem davant d’una proposta amb intencions
comercials.
Però trobem també altres
iniciatives no vinculades a cap editorial com la d’Andrea Turchi amb el
seu Proyecto
Contagiá Lectura
www.facebook.com/pages/Proyecto-Contagi%C3%A1-Lectura/196258243772931. Pel que sembla aquest grup es va crear arran d’un debat a Twitter
sobre si les xarxes socials afavorien o impedien la lectura. Per fer decantar la
balança, Turchi, que creu que “más que criticar
a las redes sociales había que transformarlas en contagiadoras de lectura” va
crear un espai que “intenta ser una biblioteca de invitaciones a leer”. És una
pàgina molt completa i activa que recull gran quantitat d’informació
relacionada amb el món del llibre:
“no sólo comparte material recién
editado, reseñas de libros, críticas y comentarios de lectores, sino también
efemérides, biografías de autores, trabajos de ilustradores y producciones
de poetas y cuentistas. Replica también experiencias de contagio de
lectura, proyectos de bibliotecas públicas y privadas, ensayos y videos sobre
el tema y se nutre de las colaboraciones de lectores, autores, creativos,
agentes literarios, trabajadores del mundo editorial, bibliotecarios y todos
los que comparten la vocación de expandir el disfrute por leer.”
Un autèntic calaix de sastre que
resulta d’interès per tots aquells apassionats del món dels llibres.
Donat que la majoria
d’aprenentatges són en grup i que la comprensió es veu facilitada per la
col·laboració, potenciar l’element social de la lectura sembla que hagi de ser
molt indicat a les escoles per tal de motivar a la lectura. Sir Ken Robinson
ens parla de com l’actual sistema educatiu, dissenyat segons els interessos de
la industrialització, ha quedat obsolet. També assenyala la necessitat de
repensar els conceptes sota els quals eduquem els nostres fills. Actualment els professors es
lamenten de trobar a les seves aules problemes d’atenció, manca de motivació,
dificultat per involucrar l’alumne... Tot plegat ens porta a plantejar-nos la
necessitat de buscar una estimulació diferent i l’ús de les noves tecnologies
pot ajudar-nos a acostar-nos a uns estudiants que, segons Marc Prensky “think
and process information fundamentally differently from their predecessors.”
Les possibilitats dins de la
literatura són moltes: clubs de lectura virtuals, blocs on debatre textos, grups
de facebook on crear diàlegs, llibres de text digitals que permetin afegir els
comentaris als marges de professors i alumnes, crear videolits, projectes de lectura que se
centrin en un autor o una obra en concret... Segons Stein: “Teachers who have
used these platforms report that discussions which previously ended at the
classroom door, now flow seamlessly throughout the day, as students, doing
their homework, continue the conversation in the margin.” Per tant ens trobaríem davant
d’una manera d’encoratjar i involucrar l’alumne en la lectura i la seva
discussió i seria un mètode a tenir molt en compte per aplicar dins de l’aula.
Com sempre cal veure quin és
el millor mètode en funció del grup i de les possibilitats de mitjans i temps. A
més a més, tot ha d’anar molt ben guiat pel professor i embrancar-se en projectes
massa ambiciosos podria ser perjudicial. Però val la pena explorar les noves
possibilitats que les noves tecnologies ens brinden.
La lectura i amb ella la
literatura tenen un component social que està trobant en els nostres dies un
gran suport a través de les noves tecnologies. Aquesta característica social no
és nova i ha existit probablement des de sempre però sí que són noves la gran
quantitat de possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Repassem
algunes d’aquestes característiques que defineixen la xarxa: la ubiqüitat, l’atemporalitat
(obert les 24 h. del dia durant tot l’any), l’afavoriment de la compartició
implícita en el concepte 2.0, la interactivitat, el lector que es converteix en
autor...
Com a aspecte negatiu podríem
considerar, per una banda, el caràcter efímer que poden tenir les propostes de
lectura social a la xarxa. Per altra banda, davant la gran quantitat de pàgines
que s’inauguren cada dia el lector haurà de fer un esforç per triar aquelles
que millor responguin a les seves necessitats. També, en relació a les pàgines
que permeten la lectura en línia, veure com les opcions de diàleg amb d’altres
lectors (a través de notes o xats) no ens facin perdre l’objectiu principal que
ha de ser la lectura del text.
En qualsevol cas les noves
tecnologies i principalment internet poden potenciar la lectura tot afavorint
el diàleg i l’intercanvi d’opinions entre lectors. Algunes de les possibilitats
que ofereixen aquestes pàgines i que he analitzat a la segona part del treball
són: el foment de la lectura, la recomanació de lectures, la possibilitat de
conéixer nous autors i obres, compartir opinions, poder portar recompte dels
llibres llegits, múltiples aplicacions al món educatiu... I cal recordar que la
majoria d’aquestes pàgines ofereixen tots aquests serveis de forma gratuïta.
Es fa difícil preveure com
evolucionaran aquestes modalitats de lectura social. Segons Bob Stein tot
dependrà de l’evolució de les noves tecnologies:
“The nature of social reading will evolve in
response to ever–changing hardware and software platforms and the new forms of
expression and interaction they will inevitably give rise to. Not the least of
these changes is likely to be a blurring of the boundary between reading and
writing”
Haurem doncs d’esperar per veure quines són les noves possibilitats que
es posen al nostre abast per gaudir d’un gran plaer: la lectura.
“Bookpulse,
nueva plataforma de lectura social”, blog Comunicación Cultural, 23 de gener de
2012 [Data
de consulta: 09 d’abril del 2012]
BARNETT, David, “Mapping the storyverse”, The Guardian, [article en línia], 3 de gener de 2012 [Data
de consulta: 09 d’abril del 2012]
CAVALLO, Guglielmo – CHARTIER, Roger, Historia de la lectura en el mundo
occidental, Madrid, Taurus, 2001
HADRO, Josh, “Digital Texts and Online
Exhibits: NYPL's Candide 2.0 Offers a New Take”, Library Journal, 27 d’abril del 2010, [Data de consulta: 14 d’abril
del 2012]
HOWE, Jeff, “What If Everyone on Twitter Read One Book?”, Wired, [article en línia], 24 de març de
2010, [Data de consulta: 11
d’abril de 2012]
LLADÓ,
Oriol, “CULTURA 2.0. Llegim i Piulem”,
Òmnium, 13 de desembre del 2011, [Data de consulta: 09
d’abril de 2012]
MANGUEL, Alberto, Una
historia de la lectura, Madrid, Alianza, 1998
MAÑANA, Carmen, “Quedamos en Twitter para leer”, El País, 31 de maig del 2010, [Data de
consulta: 09 d’abril de 2012]
McLUHAN, Marshall, La
galaxia Gutenberg, Barcelona, Círculo de Lectores, 1998
MENNELLA, Allison, Social
Reading and libraries, 29 d’abril de 2011,
http://www.scribd.com/allison_mennella/d/57754227-LIS-768-Participatory-Services-and-Emerging-Technologies-Social-Reading-Research-Paper
[Data de consulta: 20 de març de 2012]
PRENSKY, Marc, “Digital Natives, Digital Immigrants”, On The Horizon, [article en línia],
octubre 2001, [Data de consulta 10 d’abril de 2012]
http://www.marcprensky.com/writing/prensky%20-%20digital%20natives,%20digital%20immigrants%20-%20part1.pdf
REIG, Dolors, “Generación We, Innovación social y
sociedad 2.0”,
blog El Caparazón, 21 de desembre del
2010 [Data de consulta: 3 d’abril del 2012]
http://www.dreig.eu/caparazon/2010/12/21/sociedad-2/
SCOLARI, Carlos A., “Cambiar la mirada (1991) mientras
se cierra el paréntesis de Gutenberg (2011)” dins el blog Hipermediaciones. Conversaciones sobre la comunicación digital
interactiva,
http://hipermediaciones.com/2011/10/07/cambiar-la-mirada-1991-mientras-se-cierra-el-parentesis-de-gutenberg-2011/
THOMPSON, Clive, “Clive Thompson on the Future of
Reading in a Digital World”, Wired,
[article en línia] 22 de maig del 2009 [Data de consulta: 1 de març del 2012]
http://www.wired.com/techbiz/people/magazine/17-06/st_thompson#
STEIN, Bob, A Taxonomy of Social Reading: a proposal,
Institute for the Future of the Book,
http://futureofthebook.org/social-reading/introduction/ [Data de consulta: 05
de març de 2012]
“The Gutenberg parenthesis: oral tradition and digital
technologies”, Mit communications forum, Massachusetts Institute of Technology,
http://web.mit.edu/comm-forum/forums/gutenberg_parenthesis.html
“Bookglutton : Red de
lectura social” dins del blog Universo Abierto, Blog de la biblioteca de la Facultad de Traducción y Documentación de la
Universidad de Salamanca, 19 de setembre del 2011,
ROBINSON, Sir Ken, Changing Education Paradigms,
Pàgines de lectura social
comentades al treball:
clubdelectura.net
goodreads.com
anobii.com
smalldemons.com
bookpulse.com
quellegeixes.cat
La imatge de la portada és una il·lustració de Michael Bierut/Pentagram que apareix
al llibre Istock Photo i ha estat extreta de la web:
